| -veualternativa |
Solidaritat
La Marxa | |
|
Nº 149 Setmanari |
|
| N O T Í C I E S | ||||
|
Igualtat de drets, solidaritat amb
els immigrants
Crònica d'uns fets Una de les notícies de l'estiu ha estat la situació dels immigrants subsaharians a Barcelona. Unes persones que, desallotjades el 6 d'agost de la plaça de Catalunya per la Guàrdia Urbana, havien arribat ja feia tres o quatre mesos procedents de les Canàries i de Ceuta, després que les autoritats d'allà els van fer viatjar fins a la capital catalana sense garanties de regularització ni atenció humanitària. El primer d'agost, dia en què entrava en vigor el reglament de la Llei d'Estrangeria, EUiA preveient les seves conseqüències va fer un comunicat públic on s'afirmava que aquest reglament "només empitjora la situació de la immigració i la condemna a la il·legalitat, ja que endureix les condicions de la regularització" i també "s'afavoreix la seva explotació", per la qual cosa Jordi Miralles, coordinador general, va declarar que "EUiA continuarà treballant unitàriament contra aquesta llei i les seves conseqüències". Pocs dies després la via repressiva, que es desprèn de la Llei i del Reglament, prenia forma: l'Ajuntament de Barcelona va desallotjar aquestes persones. EUiA va emetre un comunicat denunciant l'actitud de l'Ajuntament i no donar "cap solució, en una operació que sembla una neteja del centre de Barcelona de cara al turisme", alhora que es responsabilitzava al govern central de la situació legal dels immigrants i a la "subdelegació del Govern a Catalunya que no ha fet res per facilitar-los documentació, quan per motius humanitaris ho pot fer" (podeu consultar web). La cronologia dels fets podeu seguir-la també a la web d'EUiA fins dijous, 16 d'agost, dia que mentre la Plataforma discutia amb l'Ajuntament un acord la policia nacional va carregar contra els immigrants concentrats a la plaça André Malraux i va detenir-ne a desenes d'ells. Els que no van ser detinguts van ser acollits a diversos locals de les organitzacions de la Plataforma, entre elles a la seu central d'EUiA. Aquesta actitud de la subdelegació del govern, amb complicitats de la Generalitat i de l'Ajuntament, van portar a demanar la dimissió per part d'EUiA de Julia García Valdecasas, delegada del govern a Catalunya, i a convocar una manifestació, i diverses accions, per exigir la llibertat de les persones detingudes i per tornar a reemprendre les negociacions per tal d'arribar a un acord entre la Plataforma, els representats dels immigrants, la Generalitat i l'Ajuntament. Un acord que dies després va arribar-s'hi i que fou ratificat en l'assemblea dels immigrats el dia 24 d'agost i que reproduïm:
EUiA ha estat des del primer moment treballant unitàriament per trobar solucions als immigrats, impulsant la solidaritat i cercant un acord. EUiA ha jugat un paper fonamental per a fer confluir en una única Plataforma de Suport als Immigrants a entitats, sindicats i forces polítiques que fa mesos, quan els tancaments a les esglésies, no va existir. Aquesta experiència està demostrant que pot treballar-se unitàriament, tenint posició pròpia i contribuint des de propostes i pràctiques coherents a trobar solucions possibles. L'objectiu de la direcció d'EUiA, moments després del desallotjament de la plaça de Catalunya i fins ara, ha estat fer totes les gestions, contactes i gests possibles per aconseguir defensar en comú els drets d'aquestes persones immigrades i fer realitat l'acord. També un bon nombre d'homes i dones d'EUiA han dedicat moltes hores (i vacances) a un treball solidari, garantint els torns i la logística per l'acolliment d'immigrants a la seu d'EUiA i a d'altres locals.
Manifest de la
plataforma Les comunitats que han estat vuit mesos a la plaça de Catalunya, esperant que les administracions -sobretot la Delegació del Govern- els acollissin i estudiessin la seva situació per iniciar els tràmits de la regularització, van obtenir com a única resposta la repressió, la pallissa i l'empresonament. Aquestes no poden ser mesures d'un Estat democràtic que pertany a la Unió Europea i que hauria d'haver-los acollit com a persones. El proppassat dissabte, 25 d'agost, les comunitats d'immigrants magribins i subsaharians perseguits, esbatussats, expulsats i detinguts de la plaça d'André Malraux van acceptar l'oferta d'"acollida" de les administracions catalanes -Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya- prioritzant la paralització de les expulsions i la llibertat dels detinguts que encara són al CIE de la Verneda i els que van desplaçar als CIE de Múrcia i de València. És evident la falta de voluntat política de les administracions per frenar l'aplicació brutal de la interpretació més regressiva de la Llei d'Estrangeria. Per tot això, fem una crida als homes i dones de la societat catalana per tal que prenguin consciència discutint i debatent en el seu entorn sobre els drets bàsics de les persones: lliure circulació, feina, habitatge... i que es mobilitzin per exigir-los. Encara hi ha 68 detinguts a la Verneda i un nombre indeterminat de desplaçats a les presons de Múrcia i de València, que seran els següents per ser expulsats pel govern del PP; actualment el Govern de l'Estat continua abandonant a la plaça de Catalunya persones traslladades des de les Canàries, Tarifa, etc. Així, la tragèdia de la immigració continua...
Coordinador d'Entitats de Solidaritat amb els Immigrants: AEP, Agermanament, Amical Mathausen, Arquitectes Sense Fronteres, Assemblea Antimilitarista de Catalunya, Associació d'Amistat amb Guatemala, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Ateneu Llibertaria de la Verneda, ATTAC, Batzac, CAIC, Casa de Nicaragua, Casa de la Solidaritat, CC.OO., CEDALL, CGT, CITE, CJC, CNT-AIT, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, EIMA, Els Verds-CEC, Entrepobles, ERC, Espai Obert, Esquerra Revolucionària, EUiA, FAVB, FCIC, Ibn Batuta, IC-Verds, IAC, Lluita Internacionalista, Madres de Mayo, Mesa Cívica pels Drets Socials, Metges Sense Fronteres, Papeles Para Todos, Portes Obertes, RAI, SCI de Catalunya, SOS-Racisme, UGT, USOC, Tercera Edat pel Tercer Món. Més informació: web.
Concentració Per exigir solucions a la situació dels immigrants subsaharians expulsats de la plaça de Catalunya. Dijous, dia 9, a les 12h, a plaça de Sant Jaume. Convoquen: FAVB, Portes Obertes, PSC, EUiA, CATAC-IAC, Batzac, LI, Esquerra Revolucionària i ERC.
Posició de CC.OO. CC.OO. forma part de la Plataforma Cívica per la Ciutadania i la Convivència. Davant la situació creada arrel del desallotjament d'immigrants de plaça de Catalunya i dels fets de la plaça d'André Malraux, va apostar per coordinar esforços amb la Plataforma "de suport als immigrants" per tal de trobar una solució d'atenció social i allotjament d'aquestes persones. El treball conjunt va fer possible l'acord al que es va arribar amb les administracions (Ajuntament de Barcelona i Generalitat), Cáritas i Creu Roja, ratificat per les assemblees dels col·lectius d'immigrants. Acord del que exigim el seu més estricte compliment. A partir del moment present CC.OO. de Catalunya centrarà la seva actuació en el marc de la Plataforma Cívica per la Ciutadania i la Convivència, impulsant i participant en totes les iniciatives que s'acordin en aquest àmbit. El compromís de CC.OO. és el de treballar amb altres organitzacions per desenvolupar i consolidar la Plataforma en el teixit social a favor de la igualtat de drets de totes les persones. CC.OO. de Catalunya rebutgem l'actual Llei d'Estrangeria per què ha demostrat que lluny de facilitar la integració el que fa és dificultar en gran mesura l'accés al permís de Treball i residència de les persones immigrants, tot provocant situacions de marginació.
Envíos de faxes y correos electrónicos Texto: Ningún ser humano es ilegal. Libertad inmigrantes detenidos. ¡No más expulsiones! Derogación de la Ley de extranjería. Direcciones: Ayuntamiento de Barcelona, fax 93 402 73 91. Generalitat de Cataluña, correo-e. Delegada del Gobierno: correo-e. Delegación del Gobierno para la Extranjería y la Inmigración: correo-e. | ||||
A/a. Asunción Balaguer, Teresa y Benito Rabal Nuestra condolencia y solidaridad por el fallecimiento de Paco Rabal, gran compañero, gran actor y persona de izquierdas. Jordi Miralles i Conte (coordinador general), Jaume Botey (president). | ||||
|
La Marxa Blava a Brussel·les: Lo riu és vida! Dissabte, 9 de setembre, la Marxa Blava arriba a la seu del Parlament Europeu (Brussel·les) i acabarà amb una manifestació a la ciutat amb el lema "Per una nova cultura de l'aigua, ni un euro per aquest Pla Hidrològic Nacional (PHN)". La Marxa va començar el passat 10 d'agost a Deltebre convocada per les Plataformes en Defensa de l'Ebre de Catalunya i l'Aragó, per diverses associacions, sindicats i forces polítiques, entre elles EUiA i IU. L'inici de la Marxa des de Deltebre fins a Amposta- va comptar amb la participació de Jordi Miralles, coordinador general d'EUiA, i d'afiliats i afiliades d'Amposta, Tortosa, Tarragona i Reus; també hi ha participat en una part del recorregut per terres catalanes Josep Burjalès, responsable de medi ambient d'EUiA. Els objectius de la Marxa i la manifestació són: La manifestació de diumenge, 9 de setembre, on s'espera la participació de milers de persones de Catalunya i l'Aragó, recorrerà el centre de Brussel·les des de les 11:30 del matí i comptarà amb la participació d'EUiA i amb la presència de Jordi Miralles i Salvador Jové, eurodiputat d'EUiA-IU. Per més informació, webs marchabruselas, marchebleu i marxa. | ||||
|
Gavà, 29 d'agost. EUiA de Gavà ha denunciat aquesta setmana el "gravíssim" incompliment del compromís adoptat per l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA) d'elaborar una auditoria ambiental de l'abocador del Garraf per determinar els seus impactes sobre el medi ambient. En concret, EUiA es refereix a la carta enviada el dia 28 d'abril de 2000 per José Ignacio Cuervo, president de l'EMMA i tinent d'alcalde de Barcelona, a Dídac Pestaña, alcalde de Gavà. En aquesta carta es diu, textualment, "és intenció d'aquesta Entitat Matropolitana que el projecte d'execució del Projecte bàsic de restauració del dipòsit controlat de la Vall d'en Joan vagi acompanyat d'una avaluació ambiental elaborada d'acord amb les prescripcions que al respecte estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental." Per al regidor d'EUiA, Jaume Grau, aquest incompliment demostra "la manca d'interès de l'EMMA en conèixer els impactes reals i científics que provoca l'abocador sobre el medi ambient i la salut de les persones, perquè això probablement demostraria que és imprescindible el tancament immediat, com venim demanant des de fa deu anys. És un frau al medi ambient, al dret a la salut i al dret a la informació que tenen tots els ciutadans." | ||||
| E C O L O G I A | |||
|
Reus, 22 d'agost. S'ha posat de manifest que diversos pobles de la Conca de Barberà estan d'alerta roja per culpa de la sequera i tenen problemes de subministrament d'aigua potable pels seus veïns. Aquest fet, contrasta amb l'anunci que una empresa està promovent, amb el vist-i-plau de l'Ajuntament, la construcció de dos camps de golf que anirien ubicats als terrenys on s'havia de construir un parc d'aus a Montblanc. Com hem denunciat repetidament el GEPEC, aquestes
instal·lacions esportives, que amaguen una forta especulació urbanística,
originen una gran despesa d'aigua per al seu manteniment. Així, tenim que un
camp de golf de 18 forats consum al dia l'equivalent d'aigua d'una població de
8500 habitants (entre 1500 i 2000 m3/dia). Així doncs, la construcció de dos camps de golf, a la Conca de Barberà suposaria un empitjorament considerable en el problema del subministrament d'aigua i un atemptat contra el seu ús racional. Sense menysprear altres problemes mediambientals i urbanístics que ocasionarien. No es pot confiar en el minitransvassament de l'Ebre com a solució per a tot. S'ha de planificar el territori atenent els recursos naturals del mateix, per tant els camps de golf a la Conca de Barberà son del tot inviables. | |||
|
Comunicat de premsa de la coordinadora de plataformes meridionals i el GEPEC-AEEC Reus, 24 d'agost El nou mapa i el decret elaborats pel Departament de Medi Ambient, malauradament, no han estat respectuosos amb el mandat del Parlament. Els punts més discutibles d'aquest decret, que no difereix gaire de l'anterior, són:
| |||
| L' H O R A · V I O L E T A | |||
|
El 30 de julio, en El Cairo, el Tribunal de Estatus Personal desestimó la acusación contra la escritora y feminista Nawal. Ella y su marido han manifestado que este resultado lo consideran una victoria de la libertad de expresión para Egipto. Nawal, en su página web, ha incorporado la foto oficial de nuestra Campaña al Premi Internacional Catalunya [ved Veualternativa, núms. 140 y 148], que el Comité de solidaridad le envió con nuestras felicitaciones y nuestra alegría. Un abrazo, compartido con todas las personas del mundo que hicimos de la defensa de la doctora Nawal al-Sa'dawi un compromiso personal. | |||
| I N T E R N A C I O N A L | |||
|
Barcelona, 29 de agosto A/a. Dirección nacional Frente Popular Queridos compañeros, os transmito la condolencia y solidaridad de Esquerra Unida i Alternativa por el asesinato de Abú Alí Mustafá secretario general del FPLP y dirigente de la OLP por el Gobierno de Israel. EUiA os manifiesta el apoyo al pueblo palestino en su lucha por un estado propio y el compromiso de impulsar en Cataluña una campaña para condenar este crimen y las múltiples agresiones del gobierno israelí al pueblo palestino y sus organizaciones. Un abrazo. Jordi Miralles i Conte. | |||
|
Informe de las detenciones en Génova Realizado por la diputada del PDS alemán Heidi
Lippman. | |||
|
La globalització no és cap excusa perquè els estats eludeixin la seva responsabilitat sobre els drets humans. En un món on la globalització mina constantment molts estats nació i situa la pobresa en la primera línia del programa de drets humans, el repte consisteix a aconseguir que els estats donin compte dels seus actes, tal com ho expressa Amnistia Internacional en fer públic el seu Informe anual durant la setmana en què l'organització compleix el 40è aniversari: web. | |||
| ||||||
| A N À L I S I · O P I N I Ó | |
|
Font: Znet
En el darrer decenni, la politització del sistema de justícia mundial ha superat el passat; l'oncle Sam ha tornat a exercir la seva antiga hegemonia amb l'arrogància d'abans. Avui, per ordre dels Estats Units, qualsevol objectiu nord-americà és gairebé automàticament objecte de sancions, bombardejos o invasions, amb la possibilitat d'empresonament per al líder demonitzat (Noriega, Hussein, Milosevic). En canvi, un aliat dels Estats Units pot perpetrar violacions massives dels drets humans i crims de guerra, però queda lliure de càstigs, rep ajut econòmic i militar i suport diplomàtic, i un tractament de líder honorat (Suharto, fins al maig del 1998; Franjo Tudjman de Croàcia, fins que va morir el 1999; Ariel Sharon, encara avui), i es pot jubilar amb totes les comoditats (Cedras d'Haití, Guillermo García d'El Salvador, Suharto d'Indonèsia). La fita postorwelliana més important en aquesta "justícia" polititzada del nou sistema es va assolir el 24 de maig de 1999, quan la fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia, Louise Arbour, va anunciar un procés contra el president Milosevic de Iugoslàvia i quatre col·laboradors seus pel seu paper a la massacre de Racak de gener de 1999, les expulsions de milers d'albanesos de Kosovo i les morts d'uns 350 després de l'inici de la campanya de bombardejos de l'OTAN el 24 de març de 1999. Els càrrecs s'havien redactat a tota pressa i de qualsevol manera; la fiscal va comentar que la investigació encara estava en curs i va expressar el seu agraïment a les potències de l'OTAN per la generosa informació aportada sobre els crims de guerra serbis. Els càrrecs es van presentar en el moment més oportú per fer callar les crítiques creixents als bombardejos de l'OTAN, que atacaven cada cop més la infrastructura civil iugoslava per tal d'accelerar la rendició. Aquesta política de l'OTAN violava clarament el principi de Nuremberg, que prohibia atacar objectius que no imposessin les "necessitats militars", així que l'actuació d'Arbour i del tribunal ens oferia l'increïble espectacle d'un tribunal contra els crims de guerra que literalment n'ajuda a cometre. Les potències de l'OTAN havien organitzat un alto el foc a Kosovo l'octubre de l998, però en aquest període, a més de no limitar les activitats de l'EAK, s'ha sabut que els Estats Units el van entrenar i armar, proporcionant-los una base per a les provocacions per induir els serbis a atacar tant l'EAK com els seus partidaris. El ministeri d'exteriors alemany descrivia les accions sèrbies prèvies al bombardeig de l'OTAN no com a "neteja ètnica" sinó com a una sèrie de polítiques més aviat brutals contra l'EAK i el seu suport. L'any abans del bombardeig van morir de l'ordre de 2000 persones de tots els bàndols, i n'haurien mort menys si l'OTAN hagués enviat tots els observadors internacionals a què tenia dret i no hagués donat suport a les accions provocadores de l'EAK. L'únic incident previ als bombardejos inclòs en els càrrecs contra Milosevic és la massacre de Racak: se n'ha qüestionat seriosament la naturalesa, i actualment la versió més creïble és que es tractava d'una posta en escena organitzada per l'EAK després d'un tiroteig i acceptada ràpidament per William Walker, cap de l'OSCE, i els seus aliats de l'OTAN. (L'OSCE es nega encara avui a publicar l'informe forense sobre Racak que va organitzar a tota pressa el gener de 1999). Els altres càrrecs formulats són posteriors al bombardeig de l'OTAN i són conseqüència de la guerra, i per tant de la decisió de l'OTAN d'entrar en guerra. També ha quedat clar que el nombre de morts i expulsats de Kosovo abans del març de l999 no era ni de bon tros comparable al nombre de víctimes de la guerra contrainsurgent de Turquia contra els kurds els anys noranta (més de trenta mil morts, milions de refugiats), o de l'actuació d'Indonèsia contra Timor Est el mateix 1999 (probablement més de sis mil morts, centenars de milers de refugiats). Però Turquia i Indonèsia són aliats i clients d' Estats Units, així que no s'han convocat ni instaurat tribunals en aquests casos, i Turquia fins i tot es va mobilitzar per participar a la guerra contra la "neteja ètnica" a Kosovo; tots dos països continuen reben ajut econòmic i militar de la Gran Potència. Sota el comandament d'Ariel Sharon es van massacrar més de cent civils a El-Bureig i Qibya el 1953, se'n van matar milers en la invasió del Liban el 1982 i es va fer una carnisseria d'entre 700 i 3.000 refugiats, sobretot dones i nens, a Sabra i Chatila aquell mateix any; avui és el cap d'Estat d'Israel i se'l tracta amb els honors d'un dignatari. (Les morts de civils de Qibya, El-Bureig i Sabra-Chatila, pel cap baix, són més de deu vegades superiors a les morts causades pel temut terrorista Carlos, "el Xacal", actualment empresonat a França.) No cal ni dir que els crims de guerra i el suport als genocides per part del mateix Padrí nord-americà queden exempts de càstig i, en reconeixement de les "realitats" mundials, rara vegada s'esmenten. El Padrí podria ser responsable d'un milió de morts iraquianes causades per les "sancions de destrucció massiva", però no ha de patir cap amenaça ni tan sols cap acusació perceptible per part dels nous guardians neohumanitaris de la consciència mundial, els Vaclav Havel, Bernard Kouchner, Susan Sontag, David Rieff o Michael Ignatieff. En el cas iugoslau, no hi ha perill que l'acusin d'haver bombardejat centenars d'objectius civils o de no haver impedit una neteja ètnica massiva de veritat a Kosovo sota l'autoritat de l'OTAN a partir de juny de 1999 a través del control efectiu de la tasca del tribunal internacional. No només és impossible presentar càrrecs contra la seva col·laboració amb l'exèrcit croat en la mort de centenars de serbis de la Krajina i l'expulsió de 200.000, sinó que la seva negativa a proporcionar informació sobre les accions de l'exèrcit croat va evitar que el tribunal pogués actuar contra aquests assassins que rebien suport nord-americà. Les dues acusacions per la conducta a Krajina es van presentar contra dos serbis, allà al 1991. En el cas d'Indonèsia i Timor Est, ni les Grans Potències ni la "comunitat internacional" no han pressionat per la creació d'un tribunal que faci respondre el General Wiranto dels seus crims de 1998 i 1999, molt més greus que els càrrecs contra Milosevic llegits els 24 de maig de 1999, ni tampoc no es fa res contra el triple genocida General Suharto. Això es deixa en mans de les autoritats indonèsies, en part amb l'excusa que una intervenció estrangera podria "desestabilitzar" el país! El Padrí i els seus compinxes sabien que això equivalia a concedir la immunitat als criminals de guerra indonesis, però eren els "nostres" criminals de guerra, i l'objectiu era la impunitat. Milosevic, en canvi, cal jutjar-lo a tota costa, i ningú no es preocupa per la desestabilització de Iugoslàvia pel xantatge practicat contra l'actual govern perquè lliurés Milosevic al tribunal. Amb el país pràcticament destruït, per què patir per una desestabilització política? Les Grans Potències no han començat precisament ara a manipular amb diners i tàctiques fatxendes els afers dels estats petits. Els EUA van intervenir a les eleccions de Nicaragua el 1984 i el 1990 oferint ajut financer i tècnic al bàndol que preferien; el 1990 també van fer xantatge amb l'amenaça que només la derrota dels sandinistes acabaria amb les sancions i amb la guerra per poders que ordia la contra. També es va intervenir amb ajuts financers a les eleccions iugoslaves que van acabar amb Milosevic, i l'ajut econòmic al país s'ha condicionat matusserament al seu lliurament al tribunal de l'Haia. L'ajut que rebrà Iugoslàvia serà minúscul en relació amb els danys causats per l'OTAN amb bombardejos i sancions, el lliurament és contrari a la constitució i al dret processal iugoslau, i a sobre constitueix un reconeixement de culpabilitat nacional humiliant i injustificat; però els polítics finançats per l'OTAN estaven decidits a satisfer les (la) Gran Potència a qualsevol cost, legal o moral. I els mètodes il·legals emprats per portar Milosevic a l'Haia encaixen bé amb el nou sistema de justícia mundial, en què Sharon rep honors de líder respectable i Suharto queda exempt de judicis per crims de guerra: només els objectius atacats pel Padrí queden subjectes a la "llei" del Nou Ordre Mundial. Entre l'esquerra hi ha un petit debat sobre si es tracta d'un "doble raser" o d'un raser únic. De fet, és tant una cosa com l'altra: hi ha doble raser perquè els principis teòricament aplicables s'apliquen de manera diferent a enemics i aliats, on els enemics se'ls valora en funció d'unes normes que no poden ni hauran de complir mai els Estats Units i els seus aliats. Però és un raser únic en el sentit que el Padrí és molt coherent, tractant sempre d'una manera els seus amics amb la immunitat i d'una altra els seus objectius, amb hostilitat permanent. A banda de la seva selecció d'objectius, cal reconèixer que el tribunal de l'Haia és un tribunal de palla amb una actuació no gaire més judicial que la dels tribunals estalinistes dels anys trenta. La hiperpolitització es va manifestar amb els càrrecs presentats contra Milosevic a tota pressa per necessitats de relacions públiques de l'OTAN el 1999 així com l'exempció de tota acusació contra l'OTAN pels seus molts crims de guerra. Però també s'ha demostrat detalladament que en la seva actuació jurídica quotidiana el tribunal ha anat en contra de totes les normes occidentals de la pràctica judicial: entre altres, s'han acceptat testimonis d'oïdes i testimonis anònims, s'ha sotmès acusats a judicis repetits pel mateix delicte; s'ha prescindit de qualsevol jurat i s'ha rebutjat la noció de la presumpció d'innocència. Alguns addueixen que, essent Milosevic un malvat, no ens ha de preocupar que l'hagin dut a l'Haia i que el jutgin. Si no podem capturar tots els dolents, no ens ha de satisfer agafar-ne uns quants? Aquest argument és un error greu. En primer lloc, la justícia amb biaixos no és justícia ni és res. Aquest procés totalment esbiaixat no només impossibilita pràcticament un judici just contra un home malvat, sinó que és la contrapartida de l'exoneració dels malvats de l'OTAN i els que en reben el suport dins de Iugoslàvia (per exemple els croats que van organitzar les massacres i expulsions de la Krajina). Clinton, Albright, Blair, Shcroeder i companyia són greument responsables de la disgregació de Iugoslàvia amb una actuació que fomentava la neteja ètnica en lloc de buscar modalitats de resolució del conflicte, i en el cas de Kosovo amb el recurs a la guerra en lloc de buscar un acord negociat. Es tractava d'una guerra d'agressió i venjança per pinxos imperialistes, la culminació de les seves intervencions desestabilitzadores al llarg dels anys noranta, sense fi ni resultat constructius. Un tribunal suposadament independent ha actuat contra el dolent que era el seu objectiu; així, l'acusació i el judici a Milosevic apuntalen una visió falsa pro-OTAN de la història dels Balcans, presentant-la com a producte d'un dimoni descontrolat i ajudant a presentar Clinton, Blair i companyia com a guerrers humanitaris que administren un imperialisme humà. També desvia l'atenció del suport a malvats aliats a Indonèsia, Turquia, Colòmbia i Orient Mitjà, així com la pròpia actuació criminal del Padrí a Iraq: tot queda exempt de tribunals. Resumint, es proporciona una base moral i es prepara l'escenari per a altres intervencions imperialistes disfressades de protecció dels drets humans. Traducció de l'anglès de Mary Fons | |
|
Fan aquest butlletí Totes les amigues i amics que ens envien les seves notícies i col·laboracions. I també Mario Amorós (col·laborador), Maria Rosa Borràs (traduccions), Miguel Candel (traduccions), Rosa Cañadell (col·laboradora), Víctor Cassi (traduccions), Paco Fernández Buey (Cultura), Joana Mariné (cròniques), Àngels Martínez Castells (traduccions), Neus Porta (versió html), Agustí Roig (director) i Jaume Segarra (cròniques). |
Altes i baixes Per canviar de versió (html, text),
subscriure amistats, donar-se de baixa/ © Copyleft Es permet la reproducció i difusió dels articles de Veualternativa. S'agraeix, però, que se n'indiqui la procedència així com la nostra adreça de correu-e: butlleti@euia.org. |